Sergi,
Totalment d’acord amb el que comentes. A vegades la ciència política intenta fer científic quelcom que no ho és, simplement perquè el mètode aplicat respon a criteris científics. Tanmateix, això no ens ha d’impedir de caminar pels “móns” empírics i intentar treure’n profit per explicar la realitat.
Tampoc ningú pretén que els resultats obtinguts formin part d’un “dogma” absolut en el camp de la ciència política. Al contrari: la qüestió és que la “ciència” (disciplina, si vols) vagi acumulant “realitats” que permetin interpretar el món polític de forma més acurada. I això no és només aspecte de les ciències polítiques. Ho és de les ciències socials i -encara que molts no ho admetin- també de molts aspectes de ciències més “pures” com la biologia.
Merci pels ànims i pel comentari!